Textos del xinisme

Daodejing

1

"El Tao que pot ser expressat no és el veritable Tao;

el nom que se li pugui donar no és el seu veritable nom"

10

"Pots mantenir pacífica la teva ment inquieta, en concentració en l'U?

Pots respirar suaument com un infant?

Pots purificar els teus pensaments?

Pots estimar la gent i governar-la, i ésser desconegut?

Pots veure la Llum, i veure totes les coses en pau?"

25

Hi ha quelcom d'inherent i natural que existeix abans que el cel i la terra.

Immòbil i impenetrable, roman sol i mai no canvia, omnipresent, inexhaurible.

Podríem anomenar-lo la Mare del món.

No conec el seu nom, però si li he de donar un nom li diré Tao, li diré el Suprem.

33

El qui coneix els altres és savi; el qui es coneix a si mateix ha assolit la il·luminació.

El qui venç un altre té força; el qui es venç a si mateix té veritable poder.

El qui està content amb el que té, és ric; el qui manté el seu propòsit, és ferm.

El qui roman en el centre i abraça la mort de tot cor, perdurarà sempre.

42

“El dao engendra l’u; l’u engendra el dos;

el dos engendra el tres i el tres engendra totes les coses.

Tot porta el yin al darrera i el yang al davant;

tots dos es fonen amb l’energia vital per crear l’harmonia.”

56

"El qui el coneix, no en parla; el qui en parla, no el coneix.

Tanca la porta, ajusta les finestres,

suavitza les aspreses, enfosqueix la claror,

converteix el renou en silenci.

Això s'anomena la meravella de la Unitat.

Aquell qui és u, és més enllà dels amics i els enemics,

més enllà del guany i la pèrdua, més enllà de l'honor i la desgràcia.

Un home així és gran perquè és més enllà de la grandesa."

67

La gent diu: "Tan gran com és, i el Tao no té definició."

Però el Tao no té definició perquè és tan gran.

Si el Tao pogués ésser definit, seria petit i no gran.

Hi ha tres tresors que estimo per damunt de tot:

el primer és amor, el segon és moderació, el tercer és humilitat.

El qui té amor té realment valentia;

el qui té moderació té realment abundància;

el qui té humilitat pot realment tenir poder."

"Res al món és tan tou com l'aigua. La manera de ser de l'aigua és infinitament àmplia i incalculablement profunda; s'estén de manera indefinida i flueix lluny sense límits. Les crescudes i baixades passen sense càlcul. Dalt del cel esdevé pluja i rosada; a la terra es converteix en humitat i pantans. Els éssers no poden viure sense ella, cap obra no pot ser feta sense ella. Abasta tota la vida sense preferències personals. La seva humitat abasta fins i tot els éssers que s'arrosseguen, i no cerca recompensa. La seva abundància enriqueix el món sencer sense esgotar-se. Les seves virtuts són dispensades als camperols, sense ser desaprofitades. No es pot trobar cap finalitat a la seva acció. No es pot captar la seva subtilitat. Dóna-li un cop, i no hi haurà dany; travessa-la, i no serà ferida; clava-li un ganivet, i no hi haurà tall; crema-la, i no hi haurà fum. Suau i fluida, no pot ser dispersada. És prou penetrant per trepar el metall i la pedra, prou forta per inundar el món sencer. Tan si hi ha excés com escassetat, permet al món agafar i donar. Es concedeix a tots els éssers sense ordre de preferència; ni privada ni pública, té una continuïtat amb el cel i la terra. Això s'anomena virtut suprema."

Wen-tzu

"Quan venci la gran veritat, llavors la terra serà propietat de tothom. Es triarà els més savis i els més competents per mantenir la pau i la concòrdia. Llavors els homes no estimaran només els seus, no procuraran només pels seus propis fills, sinó que tots els vells tindran els seus darrers dies tranquils, tots els forts tindran una feina útil, tots els nens seran estimulats en el seu creixement, els vidus i les vídues, els orfes i els solitaris, els febles i els malalts trobaran protecció, els homes tindran la seva feina i les dones la seva llar. No es voldrà que les mercaderies es facin malbé, però tampoc ningú no voldrà emmagatzemar-les per a si mateix, particularment. No es voldrà que la feina quedi per fer, però tampoc ningú voldrà fer-la només pel benefici propi. Per això no caldran panys, perquè no hi haurà bandits ni lladres. Es deixaran obertes les portes. Això s'anomena la gran comunitat."

"Hi ha un principi que governa totes les meves ensenyances, el principi de reciprocitat: no facis als altres allò que no desitgis que els altres et facin a tu."

Confuci, Lun Yu (“Discussions i proverbis”, també traduït com a les “Analectes”)