Textos del judaisme

Gènesi, 1

"Al començament Déu creà el cel i la terra. La terra era confosa i deserta i la tenebra cobria l'abisme, però l'esperit de Déu aletejava damunt les aigües.

Déu digué: Sigui la llum. I la llum fou. Déu veié que la llum era bona. Déu destrià la llum de la tenebra. Déu anomenà la llum dia i la tenebra nit. Hi hagué un vespre i hi hagué un matí: dia primer.

Déu digué: Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, que separi les aigües de les aigües. Déu va fer el firmament i separà les aigües de sota el firmament de les aigües de sobre el firmament. I així fou. Déu anomenà el firmament cel. Hi hagué un vespre i hi hagué un matí: dia segon.

Déu digué: Que les aigües de sota el cel s'apleguin en un lloc i aparegui la part eixuta. I així fou. Déu anomenà la part eixuta terra, i mars l'aplec de les aigües. Déu veié que això era bo. Aleshores Déu digué: Que la terra doni herba verda que faci llavor, i arbres que damunt la terra llevin fruit amb llavor dintre seu segons la seva mena. I així fou. La terra produí verd, herba que escampa llavor segons la seva mena. Déu veié que era bo. Hi hagué un vespre i hi hagué un matí: dia tercer.

Déu digué: Que hi hagi llumeners al firmament del cel, que separin el dia i la nit, i facin de senyals per a les festes i els dies i els anys. Que facin de lluminària al firmament del cel, per a il·luminar la terra. I així fou. Déu va fer els dos grans llumeners: el llumener major perquè regís el dia, i el llumener menor perquè regís la nit; i també els estels. Déu els posà al firmament del cel perquè il·luminessin la terra i regissin el dia i la nit, i perquè separessin la llum de la tenebra. Déu veié que tot això era bo. Hi hagué un vespre i hi hagué un matí: dia quart.

Déu digué: Que pul·lulin per les aigües bellugadissos éssers vivents, i que damunt la terra volin ocells per tot el firmament del cel. Déu creà els monstres marins i tots els animals que viuen i es mouen dins les aigües, segons la seva mena; i tot ocell alat segons la seva mena. Déu veié que tot això era bo. Aleshores Déu els beneí dient: Creixeu i multipliqueu-vos i ompliu les aigües de les mars, i que els ocells es multipliquin damunt la terra. Hi hagué un vespre i hi hagué un matí: dia cinquè.

Déu digué: Que la terra produeixi éssers vivents segons la seva mena: bestiar, rèptils i animals feréstecs segons la seva mena. I així fou. Déu va fer els animals feréstecs de la terra segons la seva mena, el bestiar segons la seva mena, i tots els rèptils de la terra segons la seva mena. Déu veié que tot això era bo.

Aleshores Déu digué: Fem l'home a imatge nostra, segons semblança nostra, i que senyoregi sobre els peixos de la mar, sobre els ocells del cel, sobre el bestiar, sobre tots els animals feréstecs, i sobre tots els rèptils que s'arrosseguen per la terra.

Déu creà l'home a imatge seva, a imatge de Déu el creà: els creà home i dona.

Déu els beneí, dient-los: Engendreu i multipliqueu-vos i ompliu la terra i senyoregeu-la, i domineu els peixos de la mar, els ocells del cel, i tots els rèptils que s'arrosseguen per la terra. Déu digué: Us dono totes les plantes que granen arreu de la terra, i tots els arbres que lleven fruit amb llavor, perquè us serveixin de nodriment. A tots els animals feréstecs, a tots els ocells del cel, i a tots els éssers que viuen i s'arrosseguen per terra, els dono l'herba verda per nodriment. I així fou. Déu veié tot el que havia fet, i heus aquí que era molt bo. Hi hagué un vespre i hi hagué un matí: dia sisè.

Quedaren, doncs, acabats el cel i la terra i tot llur estol. El dia setè Déu cessà en la seva obra, i en aquest dia setè reposà de l'obra que havia fet. Déu beneí el dia setè i el santificà, perquè en ell havia reposat de tota l'obra de la Creació."

Els manaments

“Déu va donar al poble d'Israel aquests manaments:

Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir del país d'Egipte, la terra on eres esclau.

No tinguis cap altre déu fora de mi.

No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d'aquí baix. No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m'estimen. Però, per als qui m'estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler de generacions.

No juris en fals pel nom del Senyor, el teu Déu, perquè jo, el Senyor, no tinc per innocent el qui jura en fals pel meu nom.

Recorda't de consagrar-me el repòs del dissabte. Tens sis dies per a treballar i fer totes les feines que calgui, però el dia setè és el dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap treball ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni cap dels teus animals, ni l'immigrant que resideix a la teva ciutat. Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel, la terra, el mar i tot el que s'hi mou, però el dia setè va reposar: per això el Senyor ha beneït el dissabte i l'ha consagrat.

Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu.

No matis.

No cometis adulteri.

No robis.

No acusis ningú falsament.

No desitgis la casa d'un altre. No desitgis la seva dona, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany.”

Èxode 20, 1-17

“No us refieu de les paraules enganyoses repetint: ‘Això és el temple del Senyor, el temple del Senyor, el temple del Senyor!’ Si de veritat seguiu el bon camí i milloreu la vostra conducta, si feu justícia entre les dues parts d'un plet, si no oprimiu els immigrants, els orfes i les viudes, si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres déus, que serien la vostra perdició, jo us deixaré habitar en aquest lloc, a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempre.”

Jeremies 7, 4-7

"Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és efímer, tot és en va. Què en treu l'home de tots els treballs amb què s'afanya sota el sol? Una generació se'n va, i una altra ve, però la terra es manté sempre. El sol surt, el sol es pon, anhelant d'arribar al lloc d'on tornarà a sortir. El vent bufa de tramuntana, ara es gira de migjorn; dóna voltes i més voltes i refà el camí que havia fet. Els rius corren cap al mar, i el mar no s'omple mai; però els rius no cessen d'anar sempre al mateix lloc. Les paraules són pura rutina i no val la pena de parlar; l'ull no s'acontenta del que veu ni l'orella del que sent. Allò que ha passat tornarà a passar, allò que s'ha fet tornarà a fer-se: no hi ha res de nou sota el sol. Quan d'una cosa diuen: «Mira, això és nou!», segur que ja existia abans, en el temps que ens ha precedit. De les generacions passades no en queda cap record, ni en quedarà cap de les futures; el seu record s'haurà esvaït entre els qui vindran després."

Cohèlet 1, 4-11

"El qui estima el diner no en té mai prou, el qui cobeja la riquesa no en treu profit. Tot això també és en va. Com més béns té algú, més gent se n'aprofita, i l'únic que en treu l'amo és mirar-s'ho. El treballador dorm bé, mengi poc o mengi molt; però el ric, de massa tip, no pot dormir.

He vist sota el sol una gran desgràcia: la de l'home que ha atresorat una fortuna en perjudici propi. Ve un dia que la perd en un mal negoci, i si té fills, es queden sense res. Va sortir nu de les entranyes de la mare i nu se'n tornarà, tal com va venir. Del seu treball no n'ha tret res que es pugui emportar. I això és una gran desgràcia: que se n'hagi d'anar tal com havia vingut. Què n'haurà tret de treballar en va? És més: tots els seus dies es consumeixen en la foscor, el neguit, el sofriment i l'enuig.

La conclusió d'allò que he vist és aquesta: és bo que l'home mengi, begui i gaudeixi de la felicitat del treball amb què s'afanya sota el sol, durant els dies comptats de vida que Déu li dóna; aquest és el destí que Déu li assigna. A més, és un do de Déu que un home hagi rebut béns i riqueses, que tingui la possibilitat de fruir-ne i de prendre'n la part que li pertoca, i que gaudeixi del seu treball. Un home així no pensarà gaire en la brevetat de la seva vida, perquè Déu el fa estar atent al goig del seu cor."

Eclesiastés, 5, 9-19

"Llavors començà d'haver-hi greus queixes de la gent del poble, homes i dones, contra els seus compatriotes jueus. Uns deien: "Tenim molts fills i moltes filles i no sabem d'on treure el gra per a poder menjar i sobreviure." Uns altres deien: "Hem d'empenyorar els camps, les vinyes i les cases per aconseguir gra mentre dura aquesta fam." Encara n'hi havia d'altres que deien: "Per tal de poder pagar el tribut al rei, hem d'empenyorar els camps i les vinyes!" I tots s'exclamaven: "¿És que no som de la mateixa sang que els nostres germans? I els nostres fills, ¿no són iguals que els seus? Però ara ens veiem obligats a donar per esclaus els nostres fills i les nostres filles. Algunes de les nostres filles ja han estat sotmeses a esclavatge, i no podem fer-hi res, perquè els nostres camps i les nostres vinyes ja no ens pertanyen."

Quan em van arribar les seves queixes i vaig sentir aquestes paraules, vaig indignar-me molt. Després de sospesar la qüestió, em vaig enfrontar als nobles i als notables i els vaig dir: "Per què feu préstecs d'usurer als vostres propis germans?" Llavors vaig convocar contra ells una gran assemblea i els vaig dir: "Hem estat rescatant germans nostres jueus venuts als estrangers, tants com hem pogut. ¿I ara vosaltres veneu els vostres germans i preteneu que nosaltres mateixos en siguem els compradors?" Ells, no sabent què respondre, callaven. Llavors vaig afegir: "Això que feu no està bé. ¿No valdria més que visquéssiu en el temor del nostre Déu i evitéssiu així el menyspreu dels pobles estrangers, enemics nostres? També jo, els meus parents i els meus homes hem fet préstecs de diners i de gra. Però ara us demano que tots abandonem aquest sistema de préstecs d'usurer: retorneu, avui mateix, als vostres deutors els seus camps, les seves vinyes, els seus oliverars i les seves cases, i restituïu els interessos de tot el que els heu prestat: diners, gra, vi o oli." Ells van respondre: "Farem el que ens dius. Ho retornarem tot i no els reclamarem res." Llavors vaig fer venir els sacerdots perquè els creditors juressin davant seu que complirien la paraula donada."

Nehemies, 5, 1-13.

"Crida ben fort, no t'estiguis de cridar. Fes sentir com un corn la teva veu. Recorda al meu poble la seva infidelitat, al casal de Jacob els seus pecats.

M'interroguen cada dia, volen saber per què em comporto així, com si ells fossin gent que obrés el bé i no s'apartés del que mana el seu Déu. Em reclamen que faci justícia, voldrien que els fes costat, i em diuen: "Per què no ens mires quan dejunem? Per què no fas cas de les nostres súpliques?"

Doncs jo els responc:

"Els dies de dejuni, vosaltres mireu pel vostre interès i us mostreu encara més exigents amb els qui treballen per vosaltres. Passeu el dejuni entre plets i baralles, repartint amb malícia cops de puny. Dejunant d'aquesta manera, el vostre clam no pot arribar al cel.

¿Us penseu que jo tinc per un dejuni que un home faci súpliques tot el dia, abaixi el cap com un jonc, es vesteixi de sac negre i s'ajegui a la cendra? ¿D'això en dieu un dejuni, un dia agradable al Senyor?

El dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus.

Llavors brillarà com l'alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. Tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà; quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens!""

Isaïes 58, 1-9a

"La mà del Senyor es va apoderar de mi. Amb la força del seu Esperit em féu sortir fora i em va deixar al mig de la plana, que era plena d'ossos. Em va fer recórrer tot al voltant aquella estesa d'ossos: n'hi havia moltíssims per tota la plana i eren del tot secs. Llavors em preguntà:

-Fill d'humà, què hi dius: ¿podran reviure, aquests ossos?

Jo li vaig respondre:

-Senyor, Déu sobirà, només tu ho saps.

Ell em digué:

-Profetitza sobre aquests ossos. Digues-los: "Ossos secs, escolteu la paraula del Senyor. Això anuncia el Senyor, Déu sobirà, a aquests ossos: Jo us infondré esperit i recobrareu la vida. Us donaré tendons, faré créixer la carn damunt vostre, us revestiré de pell, us infondré esperit i reviureu. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor."

Jo vaig profetitzar, tal com ell m'havia ordenat, i mentre parlava se sentí una remor: amb molt d'enrenou, els ossos es van ajuntar l'un amb l'altre. Llavors vaig veure que es cobrien amb tendons, els creixia la carn i es revestien de pell pel damunt, però no tenien esperit de vida.

El Senyor em digué:

-Fill d'humà, profetitza, profetitza a l'esperit. Digues-li: "Això et mana el Senyor, Déu sobirà: Vine, esperit, vine dels quatre vents i alena sobre aquests morts perquè recobrin la vida."

Jo vaig profetitzar tal com ell m'havia ordenat, i l'esperit va entrar dins d'ells, recobraren la vida i es posaren drets. Formaven una multitud molt i molt gran."

Ezequiel 37, 1-10

"Fill meu, si algú es mor, no t’estiguis de plorar,

comença el dol i desfoga el teu dolor.

Dóna-li sepultura segons la seva voluntat
i ocupa’t de la seva tomba.

Plora amargament, plany-lo a llàgrima viva,

observa el dol que li escau,
un o dos dies més per evitar murmuracions,
i després consola’t de la teva tristesa,
perquè la tristesa porta a la mort
i la pena del cor consumeix les forces.

En la calamitat es prolonga la pena,

i tothom maleeix una vida insuportable.

No t’abandonis a la tristesa;

aparta-la pensant que tot s’acaba.

No oblidis que la mort no té retorn,

que al difunt no li seràs de cap profit, i que a tu et faries mal.

Recorda que la seva sort també serà la teva:

«Ahir per a mi, avui per a tu.»

Quan un difunt reposa, deixa que també reposi el seu record;

consola-te’n, un cop ha exhalat l’esperit."

Siràcida 38, 16-23

"La Saviesa brilla i mai no es marceix, es deixa veure fàcilment del qui l’estima, es deixa trobar del qui la cerca. Aviat es fa conèixer al qui la desitja. Qui matina per trobar-la no s’haurà de cansar gaire: la trobarà asseguda a la seva porta. És prudència consumada sentir passió per ella, i el qui es desviu per tenir-la, viu aviat sense neguits, perquè la Saviesa ronda buscant els qui són dignes d’ella, se’ls apareix amablement pel camí, els surt al pas en cada pensament. Per a accedir a la Saviesa cal l'afany sincer de rebre'n instrucció; rebre'n instrucció la fa estimar, estimar-la fa guardar les seves lleis, l'observança de les lleis assegura la immortalitat, i la immortalitat fa semblant a Déu.

Té, en efecte, un esperit intel·ligent, sant, únic, múltiple, subtil, àgil, penetrant, immaculat, clar, impassible, benèvol, agut, lliure, benigne, humanitari, estable, incommovible, tranquil, és capaç de tot, està alerta de tot, i entra per tots els esperits, els intel·ligents, els purs, els més subtils. Cap moviment no és tan llest com la Saviesa: per la seva simplicitat, tot ho envaeix i penetra. És resplendor de la claror eterna, mirall immaculat de la vitalitat de Déu, imatge de la seva bondat. Ho pot tot, tota sola, i sense que ella canviï gens tot ho renova, i al llarg de les generacions passa per les ànimes santes, i les fa amigues de Déu i dels profetes. I quan un estima la justícia, els treballs que li costen resulten virtuts, perquè ella ensenya a tenir temprança i prudència, justícia i fortalesa, i no hi ha res en la vida que faci més servei als homes que això.

Déu dels pares i Senyor de misericòrdia, dóna'm la Saviesa que seu al teu costat. Fes-la baixar de les voltes sagrades del cel, envia-la, des del tron de la teva glòria, a col·laborar constantment amb mi i a fer-me conèixer el que més t’agrada, que ella ho sap i ho comprèn tot, m’orientarà, plena de seny, en els meus actes, i em protegirà amb la seva glòria. Qui ha conegut el teu voler, si tu no li has donat la Saviesa i no li has enviat de les altures el teu Esperit Sant? És així que s’han tornat rectes els camins dels habitants de la terra, que els humans han après el que t’era plaent, i així s’han salvat, per la Saviesa."

(fragments del Llibre de la Saviesa entre 6, 12 i 9,18)

"¿No sentiu com crida la Saviesa,

com aixeca la veu la intel·ligència?

Dalt les altures, dominant la ruta,

a la cruïlla dels camins, es planta;
vora les portes d'accés a la ciutat,
a les seves entrades, proclama:

«Us crido a tots vosaltres,

la meva veu s'adreça a tothom. 

Inexperts, adquiriu sagacitat;

adquiriu seny, els qui sou insensats. 

Escolteu, que el meu parlar és franc

i sincera la meva paraula: 
assaboreixo la veritat,
i la maldat em fa fàstic. 

No dic sinó paraules honestes:

no amaguen res de pèrfid ni de fals; 
les troba clares qui les vol comprendre,
qui posseeix el coneixement les troba justes. 

Accepteu la meva formació, i no pas plata,

el coneixement abans que l’or més preciós, 
perquè la saviesa val més que els corals,
cap pedra preciosa no s’hi pot comparar.

Jo, la Saviesa, visc amb la sagacitat,

conec la perspicàcia. 

Jo aconsello amb competència,

posseeixo intel·ligència i força. 

Jo estimo els qui m'estimen;

els qui per mi es deleixen, em troben. 

Porto amb mi la riquesa i la glòria,

fortuna sòlida i prosperitat; 
el meu fruit és millor que l'or més fi,
sóc més profitosa que la plata de llei; 
jo camino amb qui practica la justícia,
amb qui segueix camins dreturers. 

Procuro patrimoni als qui m'estimen,

els omplo de tresors.

El Senyor em posseïa al començament,

abans de les seves obres, des de sempre. 

Em va formar a l’inici del temps, des de l’origen,

des del primer moment de la terra.

Em va infantar quan els oceans no existien

ni brollaven les fonts d’aigua viva. 

Abans que s’assentessin les muntanyes,

abans dels turons, ja m’havia infantat, 
quan encara no havia fet l’amplària de la terra,
el primer grapat de fang dels continents. 

Jo hi era quan desplegava la volta del cel

i marcava un horitzó a l'oceà;
quan a dalt penjava els núvols
i contenia les aigües abismals;
quan imposava un límit a la mar 
que les aigües no han de traspassar, 
i quan senyalava els fonaments de la terra. 

Jo era al seu costat com un mestre d'obres

i feia les seves delícies cada dia, 
jugant davant d'ell sense parar. 

Jugava per la terra que ell havia creat,

i m'era deliciosa la companyia dels homes.

Escolteu-me, doncs, fills:

feliços els qui segueixen els meus camins! 

Accepteu de formar-vos i posareu seny;

no ho refuséssiu pas. 

Feliç l’home que m’escolta,

que vetlla cada dia al meu portal 
vigilant el llindar de casa meva! 

Qui em troba, troba la vida,

i el Senyor li concedeix el seu favor, 
però el qui no em troba, es perjudica a ell mateix; 
els qui m'odien, estimen la mort."

(fragments de Proverbis 8)

"La Saviesa porta els seus fills als honors més alts

i té cura d’aquells qui la cerquen.

Estimar la Saviesa és estimar la vida; 

els qui de bon matí es lleven per cercar-la seran omplerts de joia. 

El qui arriba a posseir-la heretarà la glòria;

arreu on vagi, el Senyor el beneirà. 

Servir-la és donar culte al Déu sant;

qui l’estima és estimat pel Senyor. 

Qui escolta la Saviesa judicarà el món sencer,

qui s’hi acosta viurà segur. 

Qui confia en la Saviesa la tindrà en herència,

i els seus descendents la conservaran en possessió. 

Al principi, la Saviesa anirà amb ell fent giragonses, 

li farà venir por i tremolor,
l’aclapararà amb la seva disciplina 
i, fins al dia que li tindrà confiança,
el posarà a prova amb les seves exigències.

Però després retornarà tot seguit cap a ell,

l'alegrarà i li revelarà els seus secrets.

Fill meu, deixa’t instruir des de jove

i trobaràs la Saviesa fins quan tinguis cabells blancs. 

Aplica-t’hi com el qui llaura o el qui sembra,

i espera’n una bona collita. 

Conrear la Saviesa et portarà cansament,

però ben aviat menjaràs els seus fruits. 

La Saviesa és aspra per als ignorants,

l’estúpid no hi persevera. 

Se li fa pesada com una pedra de les que s'aixequen per provar la força 

i no triga a deixar-la caure a terra. 

Perquè la Saviesa és el que diu el seu nom:

no es manifesta a la majoria.

Escolta, fill meu, acull el meu advertiment,

no refusis el consell que et donaré. 

Fica els peus en els grillons de la Saviesa

i el coll en el seu collar. 

Ajup l’esquena i carrega-te-la,

no et neguitegis pels seus lligams. 

Acosta-t’hi amb tota l’ànima,

amb totes les teves forces segueix els seus camins. 

Segueix-la i cerca-la, i se’t farà conèixer;

i quan la tinguis, no la deixis escapar, 
que a la fi hi trobaràs el repòs
i es convertirà en la teva felicitat. 

Els seus grillons se’t tornaran una ferma protecció,

i el seu collar, un vestit esplèndid. 

Perquè ella porta al damunt un ornament d’or,

i els seus lligams són un teixit de porpra. 

Tu ho portaràs com un vestit d’honor,

t’ho cenyiràs com una corona de victòria.

Si ho vols, fill meu, seràs instruït,

i si t’hi apliques, et sortiràs de tot. 

Si t’agrada d’escoltar, aprendràs;

si estàs atent, et tornaràs savi. 

Afegeix-te a l’assemblea dels ancians,

agafa’t a la seva saviesa. 

Escolta amb atenció tota paraula que ve de Déu,

que no se t’escapi cap proverbi assenyat. 

Si veus un home intel·ligent, ves-lo a trobar de bon matí, 

que els teus peus desgastin el llindar de casa seva. 

Medita els preceptes del Senyor,

posa en pràctica els seus manaments sense parar. 

Ell mateix donarà força al teu cor

i t'oferirà la Saviesa que desitges.

Feliç l’home que es dedica a la Saviesa

i que raona amb la seva intel·ligència,
que reflexiona en el seu cor sobre els camins de la Saviesa
i pensa els seus secrets. 

Li segueix el rastre com un caçador

i es posa a l’aguait pels camins per on passa.

Espia per les seves finestres

i va a escoltar a les seves portes. 

Acampa al costat de casa seva,

clava les estaques de la tenda en els seus murs. 

Para la tenda vora seu

i s’instal·la en un habitatge ple de benestar. 

Posa els seus fills sota la seva protecció,

es refugia sota les seves branques:
l’ombra de la Saviesa el protegeix de la calor
i s'instal·la en la seva gloriosa presència.

La Saviesa fa l’elogi d’ella mateixa,

enmig del seu poble proclama la seva glòria. 

Pren la paraula en l’assemblea de l’Altíssim,

es glorifica davant el seu poder.

Diu: «Jo he sortit de la boca de l’Altíssim

i com una boira he cobert la terra. 

Jo habitava a les altures celestials,

tenia el tron dalt la columna de núvol.

Jo sola he seguit la volta del cel

i m’he passejat per les profunditats dels oceans. 

El meu poder s’estenia sobre les ones de la mar i sobre tota la terra, 

sobre tots els pobles i totes les nacions. 

Entre tots ells, cercava un lloc per a reposar,

una heretat on poder-me establir. 

Llavors el creador de l’univers em va donar una ordre, 

el qui m’havia creat m’indicà on havia de residir. 

Em digué: “Vés a habitar entre els descendents de Jacob, 

pren Israel com a heretat teva.”

Abans que el temps comencés, em va crear,

i mai més no deixaré d’existir.

Veniu a mi, vosaltres que em desitgeu,

i sacieu-vos dels meus fruits.

Guardar el meu record és més dolç que la mel,

posseir-me és més dolç que la bresca. 

Els qui em mengen, encara tindran més fam de mi, 

i els qui em beuen, encara tindran més set.

Qui fa cas de mi no quedarà confós,

qui treballa amb mi no pecarà.»

Del primer al darrer dels homes,

ningú no ha acabat de conèixer la Saviesa ni de descobrir-la, 
perquè els pensaments de la Saviesa són més grans que la mar, 
i els seus consells, més profunds que l'oceà."

(Siràcida o Eclesiàstic 4, 11-18; 6, 18-37; 14, 20-27; 24, 1-9, 19-22, 28-29)

"No et separis de la comunitat,

i no confiïs en tu mateix fins al dia de la mort,
i no jutgis el teu company fins que et trobis
en la seva situació,
i no diguis res que no pugui ser sentit,
que a la fi serà sentit,
i no diguis "Quan tingui temps, estudiaré",
perquè potser mai no tindràs temps."

Hil·lel, al Tractat Abot de la Misnà, cap. II (Fragmenta Editorial, Barcelona, 2010)

"No apaivaguis

el teu company en l'hora de la seva ira,
i no el consolis en l'hora en què el seu mort
és posat davant d'ell,
i no li facis preguntes a l'hora del seu vot,
i no t'esforcis per veure'l a l'hora de la seva desgràcia."

Ximon ben Elazar, al Tractat Abot de la Misnà, cap. IV (Fragmenta Editorial, Barcelona, 2010)

- Shemà Israel!

“Escolta Israel, el Senyor és el teu Déu, el Senyor és l’Únic. L’estimaràs de tot cor, amb tota l’ànima, amb totes les teves forces. No adoraràs cap imatge.

Buscaràs el teu Déu, i si el busques de tot cor, amb totes les teves forces, el trobaràs. Déu és misericordiós.”