Textos del cristianisme

Evangelis

I- Les Benaurances

"Benaurats els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!

Benaurats els qui ploren: Déu els consolarà!

Benaurats els humils: ells posseiran la terra!

Benaurats els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!

Benaurats els compassius: Déu se'n compadirà!

Benaurats els nets de cor: ells veuran Déu!

Benaurats els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!

Benaurats els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!" (Mt 5, 3-10)

"Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:

Benaurats els pobres: és vostre el Regne de Déu!

Benaurats els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!

Benaurats els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!

(...)

Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol!

Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam!

Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu!" (Lc 6, 20-21 i 24-25)

II- Cal ser sal de la terra

"Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi." (Mt 5, 13)

III- Cal ser llum del món

"Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel." (Mt 5, 14-16)

IV- Cal anar més enllà de la llei

"Ja sabeu que es va dir als antics: No matis , i el qui mati serà condemnat pel tribunal. Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern.

Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.

Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri. Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. Si l'ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l'infern. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l'infern tot el teu cos.

També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor. Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.

Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya'l dos quilòmetres. Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.

Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? I, si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans?

Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial." (Mt 5, 21-24 i 27-30 i 33-48)

V- Cal ser discrets a l’hora de fer almoina

"Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà." (Mt 6, 1-4)

VI- Cal pregar amb discreció, en la intimitat

"I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà. Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu. Vosaltres, pregueu així:

Pare nostre del cel,

santifica el teu nom,

vingui el teu Regne,

que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel.

Dóna'ns avui el nostre pa de cada dia (epiousion, "imminent"; sembla ser un terme de difícil traducció)

perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen;

no permetis que caiguem en la temptació,

i allibera'ns del mal.

Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres." (Mt 6, 5-15)

Hi ha una versió més breu del Parenostre:

"Ell els digué:

- Quan pregueu, digueu:

Pare,

santifica el teu nom,

vingui el teu Regne.

Dóna'ns cada dia el pa que necessitem;

perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès,

i no ens posis a prova,

al contrari, deslliura'ns del Maligne." (Lc 11, 2-4)

VII- Cal dejunar sense que es noti

"I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà." (Mt 6, 16-18)

VIII- Cal no dedicar-se a acumular riquesa

"No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor." (Mt 6, 19-21)

"Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner." (Mt 6, 24)

IX- Cal tenir confiança

"Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps." (Mt 6, 25-34).

"Després digué als seus deixebles:

- Per això us dic: No us preocupeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com us vestireu. La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit. Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, i Déu els alimenta. I vosaltres valeu molt més que els ocells! ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? Així, doncs, si no podeu aconseguir ni una cosa tan petita, per què us preocupeu de les altres? Fixeu-vos en els lliris: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'ells. I si l'herba, que avui és al camp i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, molt més farà per vosaltres, gent de poca fe. No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia. Això, les nacions del món ho cerquen, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, cerqueu més aviat el seu Regne, i això us ho donarà de més a més." (Lc 12, 22-31)

X- Cal no judicar

"No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com pots dir al teu germà: "Deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu tens una biga en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà." (Mt 7, 1-5)

"No jutgeu, i no sereu jutjats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats. (...) Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com li pots dir: "Germà, deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà." (Lc 6, 37-38 i 41-42)

XI- Cal tenir present el poder de la pregària

"Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren. ¿Qui de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? O bé, si li demana peix, li donarà una serp? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen." (Mt 7, 7-11)

"I jo us dic: Demaneu, i s'us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. Perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. Quin pare d'entre vosaltres, si el seu fill li demana un pa, per ventura li donarà una pedra? I si li demana un peix, en comptes del peix li donarà una serp? I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà un do bo als qui l'hi demanen." (Lc 11, 9-13)

XII- Cal tenir present la regla d’or

"Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes." (Mt 7,12)

"Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin." (Lc 6, 31)

Paràboles

- La paràbola del sembrador ens parla de les diverses maneres d’acollir l’anunci joiós de l’accessibilitat de Déu, la “paraula”.

"Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegué. La gent es quedà vora l'aigua. Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:

- Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u.

Qui tingui orelles, que escolti." (Mt 13, 1-9)

"Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà la planta, i es va assecar, perquè no tenia arrels. Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l'ofegaren, i no va donar fruit. Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u. I deia:

- Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti." (Mc 4, 3-9)

"Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar. Una altra part va caure a la roca; però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó. Una altra part va caure entre els esbarzers; els esbarzers van créixer al mateix temps i l'ofegaren. Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u.

I, acabat de dir això, exclamà:

- Qui tingui orelles per escoltar, que escolti." (Lc 8, 5-8)

- La imatge del portallànties ens recorda que la “paraula” és per a ser transmesa al màxim, no per quedar reclosa en la intimitat.

"És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallànties? No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de conèixer." (Mc 4, 21-22)

- La imatge de la germinació de la llavor: cal tenir paciència per esperar que la “paraula” dóni els seus fruits.

"Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega." (Mc 4, 26-29)

- Les imatges de la cugulla i la xarxa de pescar: ara no és hora de separar els bons dels dolents, ni correspon als homes de fer-ho.

"Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren:

- Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?

Ell els respongué:

- Això ho ha fet un enemic.

Els mossos li diuen:

- ¿Vols que anem a arrencar el jull?

Ell els respon:

- No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner."

(...)

Llavors deixà la gent i se'n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren:

- Explica'ns la paràbola del jull sembrat en el camp.

Ell els digué:

- El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. El camp és el món. La bona llavor són els qui pertanyen al Regne. El jull són els qui pertanyen al Maligne. L'enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: el Fill de l'home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare.

Qui tingui orelles, que escolti." (Mt 13, 24-30 i 36-43)

"També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l'aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. Un cop plena, la treuen a la platja, s'asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents." (Mt 13, 47-50)

- La imatge del gra de mostassa: la llavor més petita pot donar un resultat gran.

"Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques." (Mt 13, 31-32)

"És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra." (Mc 4, 31-32)

"A què s'assembla el Regne de Déu? A què el compararé? És com un gra de mostassa que un home va sembrar en el seu hort. Va créixer i es va fer un arbre, i els ocells del cel van fer niu a les seves branques." (Lc 13, 18-19)

- La imatge del llevat

"Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar." (Mt 13, 33)

"A què compararé el Regne de Déu? És com el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar." (Lc 13, 20-21)

- Les imatges del tresor amagat i de la perla preciosa

"Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.

També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra." (Mt 13, 44-46)

- Les paràboles de l’ovella perduda i el dracma perdut

"Mireu de no menysprear cap d'aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial. Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n'esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l'esgarriada? I si l'arriba a trobar, us asseguro que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s'havien esgarriat. Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d'aquests petits." (Mt 18, 10-14)

"Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no se la posa a les espatlles ple d'alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut"?

Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es penedeixi que no pas per noranta-nou justos que no necessiten penedir-se." (Lc 15, 4-7)

"O bé, si una dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no convida les amigues i veïnes dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut"?

Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es penedeix." (Lc 15, 8-10)

- La paràbola del fill pròdig: la joia quan algú recondueix la seva vida i s’apropa al Regne.

"Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare:

- Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.

Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.

Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no n'hi donava. Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." I se n'anà a trobar el seu pare.

Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué:
- Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.

Però el pare digué als seus criats:

- De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

I es posaren a celebrar-ho.

Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué:

- El teu germà ha tornat. El teu pare ha fet matar el vedell gras, perquè l'ha recuperat sa i bo.

El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué:

- Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.

El pare li contestà:

- Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat." (Lc 15, 11-32)

- La paràbola dels treballadors de la vinya: tant gaudeixen del Regne els que fa temps que hi treballen com els que hi acaben d’arribar, tant els d’antiga conversió com els de conversió recent, tot i que això pugui semblar inicialment injust, com passa amb el germà gran del fill pròdig. El Regne no és qüestió de mèrits quantitatius, sinó de conversió del cor, de canvi personal.

"Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d'un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d'altres que s'estaven a la plaça sense feina i els digué:
- Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.

Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d'altres i els digué:

- Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?

Ells li responen:

- És que ningú no ens ha llogat.

Els diu:

- Aneu també vosaltres a la meva vinya.

Quan va arribar el vespre, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat:

- Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.

Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. Mentre cobraven, protestaven contra el propietari i deien:

- Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.

L'amo va respondre a un d'aquests:

- Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Doncs pren el que és teu i vés-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós?

Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers." (Mt 20, 1-16)

- La paràbola del servent despietat

"Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:

- Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.

Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.

Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:

- Paga'm el que em deus.

El company se li va llançar als peus i li suplicava:

- Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.

Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.

Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. Ell va fer cridar aquell home i li digué:

- Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?

I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.

Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà." (Mt 18, 23-35)

- La paràbola del bon samarità

"Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandits, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda.

Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li:

- Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.

Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers?
Ell respongué:

- El qui el va tractar amb amor.

Llavors Jesús li digué:

- Vés, i tu fes igual." (Lc 10, 30-37)

- La paràbola de l’amic inoportú

"Si algú de vosaltres té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: "Amic, deixa'm tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m'ha presentat a casa i no tinc res per a donar-li", segur que no li respondrà de dins estant: "No m'amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te'ls." Us asseguro que, si no s'aixeca a donar-los-hi per fer un favor a l'amic, la impertinència d'aquest l'obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita." (Lc 11, 5-8)

- La paràbola del ric garrepa: cal fer-se ric davant de Déu.

"Llavors digué a la gent:

- Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns.

I els explicà una paràbola:

- A un home ric, la terra li va donar molt. Ell pensava: "Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?" I es va dir: "Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i els meus béns, i em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te."

Però Déu li digué:

- Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà? " (Lc 12, 15-20)

- La paràbola dels primers llocs

"Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola:

- Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: "Cedeix-li el lloc", i tu hauries d'anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. Més aviat, quan et convidin, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t'ha convidat, et dirà: "Amic, puja més amunt." Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.

Després digué al qui l'havia convidat:

- Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos." (Lc 14, 7-14)

- La paràbola del gran banquet

"Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec:

- Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l'aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!

Però ells no en feren cas i se'n van anar, l'un al seu camp, l'altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Llavors va dir als seus servents:

- El banquet de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.

Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s'omplí de convidats.

Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s'adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, i li digué:

- Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?

Però ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien:

- Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Perquè molts són cridats, però pocs són escollits." (Mt 22, 2-14)

"Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent.

A l'hora de l'àpat va enviar el seu servent a dir als convidats:

- Veniu, que ja tot és a punt.

Però tots, sense excepció, començaren d'excusar-se. El primer li digué:

- He comprat un camp i l'haig d'anar a veure. Et demano que m'excusis.

Un altre digué:

- He comprat cinc parelles de bous i ara me'n vaig a provar-los. Et demano que m'excusis.

Un altre digué:

- M'acabo de casar, i per això no puc venir.

El servent se'n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l'amo, indignat, li va dir:

- Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos.

Després el criat digué:

- Senyor, s'ha fet el que has manat i encara hi ha lloc.

L'amo va dir al servent:

- Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s'ompli la casa.

Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet." (Lc 14, 16-24)

- La paràbola del fariseu i el publicà

"A uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposà aquesta paràbola:

- Dos homes van pujar al temple a pregar: l'un era fariseu i l'altre recaptador de tributs.

El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest recaptador de tributs; dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo."

Però el recaptador, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: "Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador."

Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l'altre; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit." (Lc 18, 9-14)

- La paràbola dels talents

"De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar.

Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.

Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:

- Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més.

L'amo li va dir:

- Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:

- Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més.

L'amo li va dir:

- Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:

- Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.

Però l'amo li va respondre:

- Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents." (Mt 25, 14-30)

"Un home de família noble havia d'anar-se'n en un país llunyà per rebre-hi la dignitat reial i després tornar. Llavors va cridar deu dels seus servents, confià a cada un una quantitat igual de diners i els va dir:

- Negocieu-hi mentre sóc fora.

Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir:

- No volem que aquest regni damunt nostre.

Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber què havien guanyat. Es presentà el primer i digué:

- Senyor, els teus diners n'han produït deu vegades més.

Ell li respongué:

- Molt bé, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats.

Vingué després el segon i digué:

- Els teus diners, Senyor, n'han produït cinc vegades més.

Va dir també a aquest:

- Tu, igualment, governa cinc ciutats.

Però se'n presentà un altre que digué:

- Senyor, aquí tens els teus diners; els he guardat embolicats en un mocador. Tenia por de tu, perquè ets un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat.

Ell li respon:

- Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que sóc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat. Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos?

Aleshores digué als qui eren presents:

- Preneu-li els diners i doneu-los al qui en té deu vegades més.

Ells li contestaren:

- Senyor, si ja en té deu vegades més!

Ell replicà:

- Us ho asseguro: a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. I a aqueslls enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu. Pel que fa al criat inútil, exulseu-lo a la tenebra exterior: allà hi haurà el plor i el cruixit de les dents." (Lc 19, 11-27)

- La paràbola de les deu verges

"Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l'espòs. N'hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.

Com que l'espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam:

- L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l!

Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. Les noies sense seny van dir a les assenyades:

- Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen.

Les assenyades respongueren:

- Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu.
Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.

Finalment arribaren també les altres noies i deien:

- Senyor, Senyor, obre'ns!

Però ell va respondre:

- Us asseguro que no us conec.

Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora." (Mt 25, 1-13)

Altres textos del Nou Testament

"Se li acostà algú i li preguntà: Mestre, què haig de fer de bo per aconseguir vida eterna? Jesús li contestà: Per què em preguntes sobre allò que és bo? El Bo és un de sol; i si vols entrar en la vida, guarda els manaments. Ell li preguntà: Quins? Jesús li respongué: "No mataràs, no cometràs adulteri, no robaràs, no donaràs fals testimoni, mantén el teu pare i la teva mare i estima el teu proïsme com a tu mateix." El jove li diu: Tot això ja ho he complert. Què em falta encara? Jesús li contestà: Si vols ser un home perfecte, ves a vendre el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor en el cel; després vine, segueix-me. En sentir allò, el jove se n'anà tot trist, perquè tenia moltes possessions. Jesús digué als seus deixebles: Us asseguro que amb molta dificultat entrarà un ric en el Regne de Déu. Ho repeteixo: És més fàcil que entri un camell per l'ull d'una agulla, que no pas que entri un ric en el Regne de Déu. En sentir-ho, els deixebles van quedar desorientats i deien: Aleshores, quí pot subsistir? Jesús se'ls va quedar mirant i els digué: Humanament això és impossible, però per a Déu tot és possible." (Mateu 19, 16-26)

“Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria. El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L'amor no passarà mai.” (De la primera carta de Sant Pau als Corintis, capítol 13)

"I vaig veure un cel nou i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existeix: I la ciutat santa, una Jerusalem nova, la vaig veure que baixava del cel de part de Déu, embellida com una núvia abillada per al seu espòs. I vaig sentir una veu forta procedent del setial que deia: "Heus aquí la tenda de Déu entre els homes, perquè plantarà tenda entre ells: ells seran pobles seus i aquell que és Déu-amb-ells (Emmanuel) serà el seu Déu, i eixugarà qualsevol llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no hi serà, ni dol ni plany, ni pena no hi serà. Les coses d'abans han passat". I va dir l'Assegut sobre el setial: "Vet aquí que faig noves totes les coses." (Apocalipsi 21, 1-5).

Altres textos cristians

"El monjo ha de ser, com els querubins i els serafins, tot ulls" 

Besarió

"El principi de tots els mals és la distracció"

Poemèn

"Cal que ens recordem de Déu més sovint que no pas respirem"

Evragi Pòntic

"La pregària és un rebrot de la dolcesa i de l'absència de còlera; un fruit de la joia i de l'agraïment; és exclusió de la tristesa i del descoratjament" (...) "Quan preguis, no et facis interiorment cap imatge de la divinitat, ni deixis que el teu intel·lecte accepti l'empremta de qualsevol forma; manten-te immaterial davant de l'Immaterial i comprendràs" (...) "La Divinitat no té quantitat ni figura" (...) "No pots posseir la pregària pura si estas sadollat de coses materials i agitat per contínues preocupacions, car la pregària és abandó dels pensaments" (...) "Si d'alguna cosa és fruit l'oració, és ben bé de l'atenció"

Evragi Pòntic

"Lloat siguis, Senyor meu, amb totes les teves criatures,
especialment missenyor el germà sol, amb el qual fent el dia ens il·lumines.
I és bell i radiant, amb tanta d'esplendor, que de tu, Altíssim, ens és un signe clar.

Lloat siguis, Senyor meu, per la germana lluna i les estrelles,

que al cel formares clares, precioses i belles.

Lloat siguis, Senyor meu, pel germà vent,

i per l'aire i els núvols i per la serenor i per tot temps
pel qual dones a les teves criatures sosteniment.

Lloat siguis, Senyor meu, per la germana aigua,

que és molt útil i humil, preciosa i casta.

Lloat siguis, Senyor meu, pel germà foc;

amb ell il·lumines la nit i és alegre i bell, robust i fort.

Lloat siguis, Senyor meu, per la nostra germana, la mare terra,

la qual ens nodreix i ens governa i lleva tants de fruits
amb flors acolorides i amb herba."

Francesc d’Assís, Càntic del sol

"La gent no s'hauria de preocupar molt del que fa, sinó que s'hauria de preocupar més del que és. Si la gent fos bona, la seva natura i els seus actes ho demostrarien ben prou. Si ets just, així són les teves obres. No pensis en vestir-te de santedat en els fets, la santedat depèn de l'ésser. No és l'obra la que ens santifica, sinó nosaltres qui santifiquem l'obra."

Mestre Eckhart

"Oh llama de amor viva,

que tiernamente hieres

de mi alma en el más profundo centro,

pues ya no eres esquiva,

acaba ya, si quieres;

rompe la tela de este dulce encuentro!"

"Adónde te escondiste, Amado,

y me dejaste con gemido?

 Como el ciervo huiste

 habiéndome herido;

salí tras tí clamando,

y eras ido".

Sant Joan de la Creu

"Vivo sin vivir en mí

y de tal manera espero

que muero porque no muero".

Sant Joan de la Creu

"Entréme donde no supe

y quedéme no sabiendo

toda ciencia trascendiendo".

Sant Joan de la Creu

"En una noche oscura

con ansias en amores inflamada,

oh dichosa ventura!

salí sin ser notada,

 estando ya mi casa sosegada.

A oscuras, y segura,

 por la secreta escala disfrazada,

oh dichosa ventura!

a oscuras y en celada,

estando ya mi casa sosegada.

En la noche dichosa,

en secreto, que nadie me veía,

ni yo miraba cosa,

sin otra luz y guia,

sino la que en el corazón ardía.

Aquesta me guiaba

más cierto que la luz del mediodía,

a donde me esperaba

quien yo bien me sabía,

en parte donde nadie parecía.

Oh noche que guiaste,

oh noche amable más que la alborada!

Oh noche que juntaste

Amado con Amada,

Amada en el Amado transformada!

En mi pecho florido,

que entero para él solo se guardaba,

allí quedó dormido,

y yo le regalaba,

y el ventalle de cedros aire daba.

El aire de la almena,

cuando yo sus cabellos esparcía,

con su mano serena

en mi cuello hería

y todos mis sentidos suspendía.

Quedéme y olvidéme,

el rostro recliné sobre el Amado,

cesó todo y dejéme,

dejando mi cuidado

entre las azucenas olvidado."

Sant Joan de la Creu