Textos de l'hinduisme

Bhagavad Gita

A. Prepara’t per a la guerra amb l’ànima en pau. Sigues en pau en el plaer i en el dolor, en el guany i en la pèrdua, en la victòria o en la derrota d’una batalla. En aquesta pau no hi ha pecat (2, 38).

B. Posa tot el teu cor en l’acció, però mai en la seva recompensa. No treballis per a un resultat, però mai no deixis de fer la teva feina (2, 47).

C. Fes la teva feina en la pau del Ioga, i lliure de desigs egoistes, no et commoguis per l’èxit o pel fracàs. El Ioga és l’equanimitat de la ment, una pau que sempre és igual (2, 48).

D. El treball fet per una recompensa és molt inferior al treball fet en el Ioga de la saviesa. Cerca la salvació en la saviesa de la raó. Com són de pobres els qui actuen per una recompensa! (2, 49)

E. Aquell qui arreu és lliure de tot lligam, que no es complau ni s’afligeix si la sort és favorable o si és adversa, aquell té una saviesa serena (2, 57).

F. De la passió ve la confusió de la ment, i d’aquí la pèrdua de la memòria, l’oblit del deure. D’aquest oblit ve la ruïna de la raó i la ruïna de la raó mena l’home a la destrucció (2, 63). Però l’ànima que es mou en el món dels sentits tot mantenint els sentits en harmonia, lliure de l’atracció i de l’aversió, troba repòs en tranquil·litat (2,64).

G. No hi ha saviesa per a un home sense harmonia, i sense harmonia no hi ha contemplació. Sense contemplació no pot haver-hi pau i, sense pau pot haver-hi joia? (2, 66).

H. Ja que l’home que s’aparta de tots els desigs i abandona tot sentit de possessió i de si mateix, arriba a la Pau Suprema (2, 71).

I. No per evitar l’acció l’home aconsegueix ésser lliure de l’acció. No per la mera renúncia arriba a la suprema perfecció (3, 4). Ja que ni per un moment pot un home estar sense acció. Inevitablement són tots conduïts a l’acció per les forces sorgides de la naturalesa (3, 5).

J. L’acció és superior a la inacció: realitza, per tant, la teva tasca en la vida. Ni la vida del cos no podria existir si no hi hagués acció (3, 8).

K. En les accions dels millors homes els altres troben un exemple a seguir. El camí que segueix un savi esdevé una guia per al món (3, 21).

L. Ofereix-me totes les teves accions i reposa la teva ment en el Suprem. Sigues lliure d’esperances inútils i de pensaments egoistes, i amb pau interior, esforça’t en la lluita (3, 30).

M. L’home que en la seva acció troba silenci, i que veu que el silenci és acció, aquest home en veritat veu la Llum i en totes les seves accions troba pau (4, 18).

N. Aquell les empreses del qual són lliures de passions i d’il·lusions i l’acció del qual és purificada pel foc de la saviesa, és anomenat savi per aquells qui comprenen (4, 19). En qualsevol acció que realitzi, un home així en veritat té pau: no espera res, no confia en res i sempre està ple de joia (4, 20).

O. Està content amb qualsevol cosa que Déu li enviï i és més amunt dels parells de contraris d’aquest món. No té gelosies i en l’èxit o en el fracàs ell és u: les seves accions no el lliguen (4, 22). Ha assolit l’alliberació: és lliure de tot lligam, la seva ment ha trobat pau en la saviesa i la seva acció és un sacrifici sagrat. L‘acció d’aquest home és pura (4, 23).

P. Ofereix totes les teves accions a Déu, abandona els lligams egoistes i fes la teva feina. Cap pecat no podrà així tacar-te, igual com les aigües no embruten la fulla del lotus (5, 10).

Q. Aquest home harmònic renuncia a la recompensa de la seva acció i així arriba a la pau final. L’home disharmònic, precipitat pel desig, és subjecte a la seva recompensa i roman lligat (5, 12).

R. Perquè la pau de Déu és amb aquells qui tenen la ment i l’ànima en harmonia, aquells qui són lliures del desig i de la ira, aquells qui coneixen llur pròpia ànima (5, 26).

S. Ja que la concentració és millor que la mera pràctica i la meditació és millor que la concentració; però superior a la meditació és renunciar amb amor als fruits de les pròpies accions ja que a la renúncia segueix la pau (12, 12).

En anglès:

A. Treating pleasure and pain, gain and loss, and victory and defeat alike, engage yourself in your duty. By doing your duty this way you will not incur sin. (2.38) 

B. You have control over doing your respective duty only, but no control or claim over the results. The fruits of work should not be your motive, and you should never be inactive. (2.47) 

C. Do your duty to the best of your ability, O Arjuna, with your mind attached to the Lord, abandoning worry and selfish attachment to the results, and remaining calm in both success and failure. The selfless service is a yogic practice that brings peace and equanimity of mind. (2.48) 

D. Work done with selfish motives is inferior by far to the selfless service. Therefore be a selfless worker, O Arjuna. Those who work only to enjoy the fruits of their labor are verily unhappy, because one has no control over the results. (2.49) 

E. The mind and intellect of a person become steady who is not attached to anything, who is neither elated by getting desired results, nor perturbed by undesired results. (2.57) 

F. Delusion or wild idea arises from anger. The mind is bewildered by delusion. Reasoning is destroyed when the mind is bewildered. One falls down from the right path when reasoning is destroyed. (2.63) A disciplined person, enjoying sense objects with senses that are under control and free from attachments and aversions, attains tranquility. (2.64) 

G. There is neither Self-knowledge, nor Self-perception to those who are not united with the Supreme. Without Self-perception there is no peace, and without peace there can be no happiness. (2.66) 

H. One who abandons all desires, and becomes free from longing and the feeling of 'I' and 'my', attains peace. (2.71) 

I. One does not attain freedom from the bondage of Karma by merely abstaining from work. No one attains perfection by merely giving up work. (3.04) Because no one can remain actionless even for a moment. Everyone is driven to action - helplessly indeed - by the forces of Nature. (3. 05) 

J. Perform your obligatory duty, because working is indeed better than sitting idle. Even the maintenance of your body would not be possible without work. (3.08) 

K. Because whatever noble persons do, others follow. Whatever standard they set up, the world follows. (3.21) 

L. Do your duty dedicating all works to God in a spiritual frame of mind free from desire, attachment, and mental grief. (3.30) 

M. The one who sees inaction in action, and action in inaction, is a wise person. Such a person is a yogi and has accomplished everything. (4.18) 

N. A person, whose desires have become selfless by being roasted in the fire of Self-knowledge, is called a sage by the wise. (4.19) The one who has abandoned selfish attachment to the fruits of work, and remains ever content and dependent on no one but God, such a person - though engaged in activity - does nothing at all, and incurs no Karmic reaction. (4.20) 

O. A Karma-yogi - who is content with whatever gain comes naturally by His will, who is unaffected by pairs of opposites, and free from envy, equanimous in success and failure - is not bound by Karma. (4.22) All Karmic bonds of a Karma-yogi - who is free from attachment, whose mind is fixed in Self-knowledge, and who does work as a service to the Lord - dissolves away. (4.23) 

P. One who does all work as an offering to God — abandoning selfish attachment to results — remains untouched by Karmic reaction or sin as a lotus leaf never gets wet by water. (5.10) 

Q. A Karma-yogi attains Supreme Bliss by abandoning attachment to the fruits of work; while others, who are attached to the fruits of work, become bound by selfish work. (5.12) 

R. Those who are free from lust and anger, who have subdued the mind and senses, and who have known the Self, easily attain Nirvana. (5.26) 

S. The transcendental knowledge of scriptures is better than mere ritualistic practice; meditation is better than scriptural knowledge; renunciation of selfish attachment to the fruits of work (Karma-yoga) is better than meditation; peace immediately follows renunciation of selfish motives. (12.12) 

Atharva-Veda, Himne a la Deesa Terra (1000 a.C.)

1. Veritat, grandesa, ordre universal (rita), força, consagració, fervor creatiu (tapas), exaltació espiritual (brahma), el sacrifici, sostenen la terra. Que aquesta terra, propietària del que va ser i serà, prepari per a nosaltres un domini ampli!

2. La terra, que té turons, i suaus vessants, i grans planes, que dóna suport a plantes amb diverses virtuts, lliure de la pressió que ve d’enmig dels homes, s'estendrà per a nosaltres, i se’ns farà útil!

3. La terra sobre la qual hi ha el mar, i els rius, i les aigües, sobre la qual els aliments i les tribus dels homes han sorgit, sobre la qual aquesta vida que respira i es mou existeix, ens ofereix precedència a l’hora de beure!

4. La terra de qui són les quatre regions de l'espai, sobre la qual els aliments i les tribus dels homes han sorgit, que dóna suport a tot allò que respira i es mou, ens oferirà bestiar i altres possessions també!

5. La terra sobre la qual en temps antics els primers homes es va desplegar, en la qual els déus es van imposar als Asuras, ens proveirà amb tota mena de bestiar, cavalls i aus, bona fortuna i glòria!

6. La terra que dona suport a tot, proporciona riquesa, lloc on estar, lloc de descans per a totes les criatures vivents, ella que dóna suport a Agni Vaisvanara (el foc) i s'acobla amb Indra (el toro), ens proporcionarà possessions!

7. La terra àmplia, que els déus que no dormen sempre guarden atentament, ens oferirà la preuada mel, i, a més, ens beneirà amb glòria!

8. Aquesta terra que abans era aigua en l'oceà (de l'espai), que els savis (els vidents) van trobar amb els seus hàbils dispositius; el cor de la qual està en les altures, immortal, envoltat de la veritat, ens atorguarà brillantor i força, (i ens situarà) en la sobirania suprema!

9. Aquesta terra sobre la qual les aigües flueixen concomitants conjuntament de dia i nit sense parar, vessarà la llet per a nosaltres en corrents riques, i, d'altra banda, ens beneirà amb glòria!

10. La terra que els Asvins han mesurat, en què Vishnu ha sortit, que Indra, el senyor del poder, ha fet amiga seva; ella, la mare, vessarà llet per a mi, el fill!

11. Els cims nevats de les teves muntanyes, i els teus boscos, oh terra, seran amables amb nosaltres! El marró, el negre, el vermell, el multi - color, la terra ferma, que està protegida per Indra, jo m'hi he instal·lat, no se m'ha eliminat, ni mort, ni ferit!

12. Posa'ns en el teu si, oh terra, i al teu melic, en la força nutritiva que ha crescut de la punta del teu cos; purifica't per a nosaltres! La terra és la mare, i jo el fill de la terra; Paro-anya és el pare; ell, també, ens salvarà!

13. La terra sobre la qual ells (els sacerdots) incloc l'altar (vedi), sobre la qual, dedicats a tots (sant) funciona , desplegament el sacrifici , en què es va crear , al davant del sacrifici , els missatges de sacrifici , erecte i brillant , que la terra se'ns prosperarà , ella mateixa prosperant !

14. Aquell que ens odia, oh terra, el que les batalles en contra de nosaltres , el que és hostil cap a nosaltres amb la seva ment i les seves armes , fes tu ens subjecten , anticipant (el nostre desig) per escriptura !

15. Els mortals nascuts de tu viu per tu, et supportest tant bípedes i quadrúpedes. Teva és, oh terra, aquestes són les cinc races d'homes , els mortals , a qui el sol naixent fa llum eterna amb els seus rajos !

16. Aquestes criatures tots junts produiran llet per a nosaltres ; fes tu , oh terra , doneu-nos la mel de la paraula !

17. Després de la signatura , terra àmplia, la mare de tots els engendrament de les plantes , que és recolzat per la llei ( divina ) , sobre ella , propicia i amable , que puguem sempre de pas a les nostres vides !

18. Un gran lloc de reunió tu, gran (terra) , hagis convertit ; gran pressa , commoció i agitació són sobre tu . Gran Indra et protegeix sense parar . No ets tu , oh terra , ens fan per il·luminar com si a la vista d'or : no qualsevol de nosaltres ha odiar !

19. Agni ( foc ) és a la terra , a les plantes , les aigües tenen Agni , Agni és a les pedres ; Agni és dins dels homes , Agnis ( incendis ) es troben dins de bestiar , dins de cavalls !

20. Agni brilla des del cel , a Agni , el déu , pertany l'aire ampli. Els mortals encenen Agni , el portador d'ofrenes , que estima la mantega de búfal !

21. La terra , vestits d'Agni , amb els genolls fosques , em farà brillant i alerta !

22. Als homes de la terra donarà als déus el sacrifici , l'ofrena preparada ; sobre la terra dels homes mortals viuen gratament pels aliments . Que aquesta terra ens doni alè i la vida , ella pot causar mi arribar a la vellesa !

23. La fragància , Oh terra , que ha sorgit en tu , que les plantes i les aigües es mantenen , que els gandharvas i les Apsaras van participar d' , amb això em fa fragant : no qualsevol de nosaltres ha odiar !

24. Aquesta fragància de la teva el que ha entrat en el lotus , aquesta fragància , Oh terra , que els immortals d'abans recollien en les noces de Surya , amb això em fa fragant : no qualsevol de nosaltres ha odiar !

25. Aquesta fragància de la teva que és en els homes , la bellesa i l'encant que es troba en homes i dones , el que és en corsers i herois , el que està en els animals salvatges amb troncs ( elefants ) , la brillantor que hi ha a la donzella , oh terra , amb això , tu ens barregen : no qualsevol de nosaltres ha odiar !

26. de la roca , la pedra , la pols és aquesta terra ; aquesta terra és compatible , es mantenen units . Per a aquesta terra d'or - Breasted he rendit homenatge !

27. La terra , a qui els arbres del bosc de molls sempre es mantenen ferms , el tot - nutritiva , terra compacta , no invoquem !

28. L'augment o assegut , de peu o caminant , no podem ensopegar amb el nostre peu dret o esquerre sobre la terra !

29. A la terra pura parlo , a la terra , la terra que ha crescut a través de la brahma (exaltació espiritual ). A tu, que l'aliment més antiga, la prosperitat , el menjar , i el llard , que s'establiria , oh terra !

Versió anglesa:

1. Truth, greatness, universal order (rita), strength, consecration, creative fervour (tapas), spiritual exaltation (brahma), the sacrifice, support the earth. May this earth, the mistress of that which was and shall be, prepare for us a broad domain! 

2. The earth that has heights, and slopes, and great plains, that supports the plants of manifold virtue, free from the pressure that comes from the midst of men, she shall spread out for us, and fit herself for us! 

3. The earth upon which the sea, and the rivers and the waters, upon which food and the tribes of men have arisen, upon which this breathing, moving life exists, shall afford us precedence in drinking! 

4. The earth whose are the four regions of space, upon which food and the tribes of men have arisen, which supports the manifold breathing, moving things, shall afford us cattle and other possessions also! 

5. The earth upon which of old the first men unfolded themselves, upon which the gods overcame the Asuras, shall procure for us (all) kinds of cattle, horses, and fowls, good fortune, and glory! 

6. The earth that supports all, furnishes wealth, the foundation, the golden-breasted resting-place of all living creatures, she that supports Agni Vaisvânara (the fire), and mates with Indra, the bull, shall furnish us with property! 

7. The broad earth, which the sleepless gods ever attentively guard, shall milk for us precious honey, and, moreover, besprinkle us with glory! 

8. That earth which formerly was water upon the ocean (of space), which the wise (seers) found out by their skilful devices; whose heart is in the highest heaven, immortal, surrounded by truth, shall bestow upon us brilliancy and strength, (and place us) in supreme sovereignty! 

9. That earth upon which the attendant waters jointly flow by day and night unceasingly, shall pour out milk for us in rich streams, and, moreover, besprinkle us with glory! 

10. The earth which the Asvins have measured, upon which Vishnu has stepped out, which Indra, the lord of might, has made friendly to himself; she, the mother, shall pour forth milk for me, the son! 

11. Thy snowy mountain heights, and thy forests, O earth, shall be kind to us! The brown, the black, the red, the multi-coloured, the firm earth, that is protected by Indra, I have settled upon, not suppressed, not slain, not wounded! 

12. Into thy rniddle set us, O earth, and into thy navel, into the nourishing strength that has grown tip from thy body; purify thyself for us! The earth is the mother, and I the son of the earth; Paro-anya is the father; he, too, shall save us! 

13. The earth upon which they (the priests) inclose the altar (vedi), upon which they, devoted to all (holy) works, unfold the sacrifice, upon which are set up, in front of the sacrifice, the sacrificial posts, erect and brilliant, that earth shall prosper us, herself prospering! 

14. Him that hates us, O earth, him that battles against us, him that is hostile towards us with his mind and his weapons, do thou subject to us, anticipating (our wish) by deed! 

15. The mortals born of thee live on thee, thou supportest both bipeds and quadrupeds. Thine, O earth, are these five races of men, the mortals, upon whom the rising sun sheds undying light with his rays! 

16. These creatures all together shall yield milk for us; do thou, O earth, give us the honey of speech! 

17. Upon the firm, broad earth, the all-begetting mother of the plants, that is supported by (divine) law, upon her, propitious and kind, may we ever pass-our lives! 

18. A great gathering-place thou, great (earth), hast become; great haste, commotion, and agitation are upon thee. Great Indra protects thee unceasingly. Do thou, O earth, cause us to brighten as if at the sight of gold: not any one shall hate us! 

19. Agni (fire) is in the earth, in the plants, the waters hold Agni, Agni is in the stones; Agni is within men, Agnis (fires) are within cattle, within horses! 

20. Agni glows from the sky, to Agni, the god, belongs the broad air. The mortals kindle Agni, the bearer of oblations, that loveth ghee! 

21. The earth, clothed in Agni, with dark knees, shall make me brilliant and alert! 

22. Upon the earth men give to the gods the sacrifice, the prepared oblation; upon the earth mortal men live pleasantly by food. May this earth give us breath and life, may she cause me to reach old age! 

23. The fragrance, O earth, that has arisen upon thee, which the plants and the waters hold, which the Gandharvas and the Apsaras have partaken of, with that make me fragrant: not any one shall hate us! 

24. That fragrance of thine which has entered into the lotus, that fragrance, O earth, which the immortals of yore gathered up at the marriage of Sûryâ, with that make me fragrant: not any one shall hate us! 

25. That fragrance of thine which is in men, the loveliness and charm that is in male and female, that which is in steeds and heroes, that which is in the wild animals with trunks (elephants), the lustre that is in the maiden, O earth, with that do thou blend us: not any one shall hate us! 

26. Rock, stone, dust is this earth; this earth is supported, held together. To this golden-breasted earth I have rendered obeisance! 

27. The earth, upon whom the forest-sprung trees ever stand firm, the all-nourishing, compact earth, do we invoke! 

28. Rising or sitting, standing or walking, may we not stumble with our right or left foot upon the earth! 

29. To the pure earth I speak, to the ground, the soil that has grown through the brahma (spiritual exaltation). Upon thee, that holdest nourishment, prosperity, food, and ghee, we would settle down, O earth! 

Una altra versió catalana:

Sense limitar-se entre els homes, la Terra, adornada de turons i suaus vessants i planes, té plantes i herbes amb diferents poders curatius Que ella s'eixampli per a nosaltres, donant-nos alegria!

En ella hi ha l'oceà, els rius i totes les aigües; hi han brollat menjar i les collites del pagès; s'hi mou tot el que respira i s'anima per tot arreu.

Terra, que ella ens concedeixi els primers dons.

Sobre ella es van aventurar els homes d'antics dies, sobre ella els déus conqueridors van destruir els dimonis; és la llar de vaques, cavalls i ocells. Que la Terra ens dispensi fortuna i glòria!

Suport de totes les coses, cofre de rars tresors, mare nodridora, Terra de pit d'or, que portes el sagrat Foc universal, el marit de la qual és Indra. Que ella ens doni la riquesa!

Terra il·limitada que els déus, que mai dormen, protegeixen sempre amb cura indeclinable, ¡que ella traspuï per a nosaltres la preuada mel, que vessi per a nosaltres la seva abundant esplendor!

Terra , que va ser antany aigua en els oceans, percebuda pel poder secret dels savis , el cor immortal dels quals, embolicat en la Veritat, resideix a la part alta del suprem firmament, que ella procuri per a nosaltres esplendor i poder, doncs així és el seu elevat rang real.

Que la Terra, les mesures de la qual van traçar els Asvinis, l'amplària de la qual va mesurar el peu de Vixnú, a qui Indra, senyor de poder, va lliurar d'enemics, vessi llet per a mi , com una mare per al seu fill.

Comunica'ns aquestes forces que ens vivifiquin, que vénen, oh, Terra!, de dins del teu cos, del teu centre, del teu melic, purifica’ns sencers. La Terra és mare, jo sóc fill de la Terra, el que dóna la pluja és el meu pare, que ploguin les seves benediccions.