Dhammapada
"La vigilància és la sendera de la immortalitat; la negligència és la
sendera de la mort. Aquells qui estan vigilants no moren mai; aquells qui no
estan vigilants ja són morts" (21).
"La ment és inconstant i inquieta, difícil de guardar i de contenir:
que l'home savi adreci la seva ment així com el constructor de fletxes fa
rectes les seves fletxes." (33)
"Així com l'abella recull l'essència de la flor i se n'allunya sense
destruir-ne la bellesa ni el perfum, així el savi peregrini en aquesta
vida." (49)
"No pensis en les faltes dels altres, en el que han fet o en el que
han deixat de fer. Més aviat pensa en les teves pròpies faltes, en el que has
fet o en el que has deixat de fer." (50)
"Com un llac transparent, serè i profund, així esdevé l'ànima del savi
quan escolta les paraules del Dhamma". (82)
"És fàcil veure les faltes dels altres, però és difícil veure les
pròpies faltes. Un hom escampa les faltes dels altres com plomes llançades al
vent, però amaga les pròpies faltes com el jugador astut amaga el seu
joc." (252)
"No hi ha sendera en el firmament, i el monjo ha de trobar la sendera
interior. El món gaudeix amb els plaers que són obstacles en la sendera; però
els il.luminats han creuat el riu del temps i han vençut el món." (254)
"Deixa el passat endarrera; deixa el futur endarrera; deixa el present
endarrera. Aleshores estaràs a punt per anar-te'n a l'altra riba. Mai més no
retornaràs a una vida que acaba amb la mort." (348)
"Aquell per al qual no hi ha aquesta ni l'altra riba, que, més enllà
de tot temor, és lliure, aquell jo l'anomeno un Brahman. Aquell qui viu en
contemplació, que és pur i està en pau, que ha fet el que havia de fer, que és
lliure de passions, que ha assolit la Suprema fi, aquell jo l'anomeno un Brahman.
Aquell qui no fereix amb els seus pensaments, paraules o accions, que manté
aquests tres sota control, aquell jo l'anomeno un Brahman. Aquell qui ha tallat
la corretja, el fuet i la corda, amb tots els seus lligams, que ha aixecat la
barra que tanca la porta, que està despert, jo l'anomeno un Brahman. Aquell la
visió del qual és profunda, que és savi, que coneix la sendera i el que hi ha
fora de la sendera, que ha assolit el fi més elevat, jo l'anomeno un Brahman.
Aquell qui en aquest món ha anat més enllà del bé i del mal i que, lliure de
sofriments, és lliure de passions i és pur, jo l'anomeno un Brahman."
(385, 386, 391, 398, 403, 412)
Paraules del Buddha
"Si algú ve i us diu: "Doncs jo no seguiré la vida de puresa que
ensenya el Benaurat fins que ell no m'aclareixi si el món és etern o no és
etern; si el món és infinit o no és infinit; si el cos i l'ànima són una
mateixa cosa, o bé dues de diferents; si el Perfecte perdura després de la
mort, o si no perdura, o si perdura i no perdura a la vegada, o si ni perdura
ni deixa de perdurar." Aquell qui així s'ho prengui, no hi ha dubte que es
morirà abans que el Perfecte pugui acabar de donar-li totes les explicacions.
És com si a un hom l'haguessin ferit amb una sageta emmetzinada, i els seus
companys, amics i parents haguessin fet venir un metge cirurgià, i el ferit els
digués: "Ah no! No vull que em treguin la sageta mentre no sàpiga qui és
que m'ha ferit; si és de la casta dels guerrers, dels sacerdots, dels
menestrals o dels servents; fins que no sàpiga com es diu i de quina nissaga
prové; fins que no sàpiga si és alt, baix o mitjà...". Aquest ferit no hi
ha dubte que moriria abans de poder saber totes aquestes coses. Igualment,
aquell qui no vulgui practicar la vida de puresa sense que abans li contestin
totes aquestes preguntes sobre si el món és etern o no ho és, i tota la resta,
no hi ha dubte que es morirà abans que el Perfecte pugui acabar de donar-li'n totes
les explicacions.
"El món és etern", "el món no és etern"... tot això no
són sinó opinions i punts de vista. Ben certes són en canvi, i paleses, la
naixença, la vellesa i la mort, certs són la pena, el plany, el dolor,
l'aflicció i la tribulació; i és d'això que jo us parlo, i us dic que us en
podeu alliberar ara i aquí, amb el meu Ensenyament."
Mahathera, Nyanatiloka. La paraula
del Buda, p.65-66
"Oh bhikkhus, un home fa un viatge. Arriba a una gran extensió d'aigua
de la qual la riba del seu costat és perillosa i espantadora, però l'altra riba
és segura i sense perill. No hi ha barca amb la qual arribar a l'altra riba, ni
pont per a passar d'aquesta riba a l'altra. Pensa: Aquesta extensió d'aigua és
gran i la riba d'aquest costat d'aquí és perillosa i espantadora; l'altra riba
és segura i sense perill. No hi ha barca amb la qual arribar a l'altra riba i
no hi ha pont per a passar d'aquesta riba a l'altra. Serà bo que aplegui herba,
fusta, branques i fulles y que em faci una balsa i que amb l'ajuda d'aquesta
balsa, passi segur a l'altra riba, fent servir les meves mans i dels meus peus.
Llavors, aquest home, oh bhikkhus, aplega herba, fusta, branques i fulles i fa
una balsa i amb l'ajuda d'aquesta balsa passa segur a l'altra riba fent servir
les seves mans i dels seus peus. Havent fet la travessia i havent assolit
l'altra riba, pensa: Aquesta balsa m'ha estat una gran ajuda. Amb l'ajuda
d'aquesta balsa he passat segur a l'altra riba, fent servir les meves mans i
dels meus peus. Serà bo que porti aquesta balsa sobre el meu cap o sobre les
meves espatlles vagi on vagi. Què pensaríeu, oh bhikkhus? Actuant d'aquesta
manera, actuaria convenientment pel que fa a la balsa?
- No, Senyor.
- Llavors, de quina forma actuaria convenientment pel que fa a la balsa?
Havent fet la travessia i havent passat a l'altra banda, aquest home pensa:
Aquesta balsa ha estat una gran ajuda. Amb l'ajuda d'aquesta balsa he pogut
passar segur a l'altra riba, fent servir les meves mans i els meus peus. Serà
bo que deixi aquesta balsa a terra sobre la riba o que la deixi a les onades i
que jo me'n vagi on vulgui. Actuant d'aquesta manera, aquest home actua
convenientment pel que fa a la balsa.
Igualment, oh bhikkhus, he ensenyat una doctrina semblant a una balsa, feta
per a travessar les aigües i no per a portar-la a sobre."
Rahula, Walpola. L'enseignement du Bouddha,
p.31-32
“No accepteu el que sentiu dir, no accepteu la
tradició, no accepteu una declaració perquè figura als nostres llibres, ni
perquè estigui d’acord amb la vostra creença ni perquè sigui el que diu el
vostre mestre. Sigueu llums per a vosaltres mateixos. Els qui, ara o després
que jo hagi mort, confiïn només en ells mateixos i no cerquin ajuda en ningú
més que ells mateixos, aqusts seran els que arribaran més amunt.”
Citat a Huston Smith, “Las religiones del mundo”, p.105
"Mantenir-se alerta i vigilant és el camí vers la immortalitat, la
desídia és el camí vers la mort; els que estan alertes i vigilants no moren,
els desidiosos són com morts." [1]
"Mitjançant l'energia, l'autocontrol i l'autodomini, mitjançant el
seu estat d'alerta i vigilància, cal que el savi es construeixi una illa que no
pugui ésser submergida per les riuades." "Els homes necis i barroers
s'entreguen a la indolència; el savi pren cura del seu estat d'alerta i
vigilància com del seu més preciós tresor." [2]
"La mort s'enduu l'home la ment del qual està encadenada, ocupat
en recollir flors, assedegat de desigs. Però Mara (la mort) no troba el rastre
d'aquells qui actuen amb noblesa, que estan sempre alertes i vigilants i que
gràcies al vertader coneixement han trobat l'alliberament." [3]
"Val més la vida d'aquell home conscient que tota cosa neix i
s'esvaeix, encara que només durés un sol dia, que la vida de l'home que no és
conscient que tot neix i s'esvaeix, encara que duri cent anys." [4]
"Oh tu, constructor de la casa! t'he vist, mai més no tornaràs a
construir-me una nova casa, les bigues són trencades i el sostre derruït; la
meva ment s'ha despullat de tot allò que produeix l'existència i ha assolit la
destrucció dels desigs." [5]
"Quan ha assolit el coneixement i veu que tota cosa està mancada d'existència pròpia, aleshores se n'atipa, del sofriment; és el camí de la purificació." [6]
"Jo anomeno brahman a aquell per a qui no existeixen desitjos ni respecte a aquest món ni respecte a l'altre, qui no depèn de res i és lliure de lligams." [7]
"L'erradicació d'un pensament en el moment precís en què sorgeix
com un llampec, es practica de la següent manera:
Al meditar, descobrim que els pensaments brollen contínuament perquè la
ment respon als estímuls. Sabent que cal impedir fins i tot el naixement d'una
simple idea, cal intentar inhibir aquest brollar continu dels pensaments per
mitjà de l'exercici de la vigilància mental. D'aquesta manera, tan bon punt
sorgeixi en tu un pensament procura tallar-lo de soca-rel i continua meditant.
Al prolongar durant la meditació l'espai de temps en que es realitzen
esforços per a impedir el sorgir dels pensaments, hom, al final, pren
consciència que els pensaments es succeeixen molt pròxims, gairebé
trepitjant-se els uns als altres, en tan gran quantitat que semblen
inacabables. Aquest és el reconeixement dels pensaments, que seria com el
coneixement de l'enemic.
(...) aleshores el iogui, mentalment impertorbat, contempla
l'inacabable fluix de pensaments, com si estigués reposant tranquil.lament a la
riba d'un riu, observant el fluir de l'aigua." [8]
"L'art de mantenir la ment en aquest estat en el que no existeix
ni inhibició ni reacció davant dels pensaments quan aquests es perceben, és
comparable a la indiferència d'un elefant quan es punxa amb espines." [9]
"Oh bhikkhus, un home fa un viatge. Arriba a una gran extensió
d'aigua de la qual la riba del seu costat és perillosa i espantadora, però
l'altra riba és segura i sense perill. No hi ha barca amb la qual arribar a
l'altra riba, ni pont per a passar d'aquesta riba a l'altra. Pensa: Aquesta
extensió d'aigua és gran i la riba d'aquest costat d'aquí és perillosa i
espantadora; l'altra riba és segura i sense perill. No hi ha barca amb la qual
arribar a l'altra riba i no hi ha pont per a passar d'aquesta riba a l'altra.
Serà bo que aplegui herba, fusta, branques i fulles y que em faci una balsa i
que amb l'ajuda d'aquesta balsa, passi segur a l'altra riba, fent servir les
meves mans i dels meus peus. Llavors, aquest home, oh bhikkhus, aplega herba,
fusta, branques i fulles i fa una balsa i amb l'ajuda d'aquesta balsa passa
segur a l'altra riba fent servir les seves mans i dels seus peus. Havent fet la
travessia i havent assolit l'altra riba, pensa: Aquesta balsa m'ha estat una
gran ajuda. Amb l'ajuda d'aquesta balsa he passat segur a l'altra riba, fent
servir les meves mans i dels meus peus. Serà bo que porti aquesta balsa sobre
el meu cap o sobre les meves espatlles vagi on vagi. Què pensarieu, oh
bhikkhus? Actuant d'aquesta manera, actuaria convenientment pel que fa a la
balsa?
- No, Senyor.
-
Llavors, de quina forma actuaria convenientment pel que fa a la balsa? Havent
fet la travessia i havent passat a l'altra banda, aquest home pensa: Aquesta
balsa ha estat una gran ajuda. Amb l'ajuda d'aquesta balsa he pogut passar
segur a l'altra riba, fent servir les meves mans i els meus peus. Serà bo que
deixi aquesta balsa a terra sobre la riba o que la deixi a les onades i que jo
me'n vagi on vulgui. Actuant d'aquesta manera, aquest home actua convenientment
pel que fa a la balsa.
Igualment, oh bhikkhus, he ensenyat una
doctrina semblant a una balsa, feta per a travessar les aigües i no per a
portar-la a sobre." [10]
"Oh bhikkhus, fins i tot aquest punt de vista (el budista) que és
tan pur i tan clar, si us aferreu a ell, si l'acaroneu en el vostre interior,
si el guardeu com un tresor, si us hi lligueu, aleshores no compreneu que
l'ensenyament és com una balsa feta per travessar les aigües i no per
aferrar-se a ella." [11]
"Si algú ve i us diu: "Doncs jo no seguiré la vida de puresa
que ensenya el Benaurat fins que ell no m'aclareixi si el món és etern o no és
etern; si el món és infinit o no és infinit; si el cos i l'ànima són una
mateixa cosa, o bé dues de diferents; si el Perfecte perdura després de la
mort, o si no perdura, o si perdura i no perdura a la vegada, o si ni perdura
ni deixa de perdurar.". Aquell qui així s'ho prengui, no hi ha dubte que
es morirà abans que el Perfecte pugui acabar de donar-li totes les
explicacions. És com si a un hom l'haguessin ferit amb una sageta emmetzinada,
i els seus companys, amics i parents haguessin fet venir un metge cirurgià, i el
ferit els digués: "Ah no! No vull que em treguin la sageta mentre no
sàpiga qui és que m'ha ferit; si és de la casta dels guerrers, dels sacerdots,
dels menestrals o dels servents; fins que no sàpiga com es diu i de quina
nissaga prové; fins que no sàpiga si és alt, baix o mitjà...". Aquest
ferit no hi ha dubte que moriria abans de poder saber totes aquestes coses.
Igualment, aquell qui no vulgui practicar la vida de puresa sense que abans li
contestin totes aquestes preguntes sobre si el món és etern o no ho és, i tota
la resta, no hi ha dubte que es morirà abans que el Perfecte pugui acabar de
donar-li'n totes les explicacions.
"Per tant, Mâlunkyaputta, conserva en el teu esperit el què he
explicat com allò explicat i el què no he explicat com allò no-explicat. Quines
coses són les que no he explicat? Si aquest univers és o no és etern, etc. ...
això no ho he explicat. I, per què no les he explicades? Perquè això no és
útil, no està fonamentalment lligat a la vida santa i espiritual, perquè això
no condueix a l'aversió, ni al despreniment, ni a la cessació, ni a la
tranquil·litat, ni a la penetració profunda, ni a la realització completa, ni
al Nirvana. És per aquesta raó que jo no les he explicades."
"Aleshores, Mâlunkyaputta, què és el què he explicat?. He explicat dukkha
(el dolor), el naixement de dukkha (del dolor), la cessació de dukkha i el camí
que porta vers la cessació de dukkha. I per què, Mâlunkyaputta, he explicat
aquestes coses? Perquè això és útil, perquè està fonamentalment lligat a la
vida santa i espiritual, perquè condueix a l'aversió, al despreniment, a la
cessació, a la tranquil·litat, a la penetració profunda, a la realització
completa, al Nirvana. És per això que he explicat aquestes coses." [13]
"Ananda: -Com veu el món el Benaurat?
Buddha: -Buit i
meravellós!" [14]
"Una vegada un monjo preguntà a Gencha on era l'entrada al camí de
la veritat.
Gencha li digué:
- "Sents el murmuri del rierol?"
- "Sí que el sento", respongué el monjo.
- "Doncs l'entrada és allí", li digué el mestre." [15]"En una ocasió algú va preguntar a un gran mestre:
- T'esforces ininterrompudament per exercitar-te en la veritat?
- Certament, ho faig.
- I com ho fas?
- Si tinc gana, menjo; si estic cansat, reposo o m'estiro una estona.
- Això és el que fa tothom. Es podria dir aleshores que qualsevol es
comporta o s'exercita com tu?
- Per què no?
- Perquè els altres quan mengen, no mengen, sinó que estan entretinguts
donant tombs als més diversos assumptes, deixant-se destorbar per ells; si
dormen, en realitat el que fan no és dormir, sinó somniar en mil coses. Així
doncs, ells no són com jo." [16]
"El sutra diu clarament que ens hem de refugiar en el Buddha que
hi ha en nosaltres mateixos i no diu en cap moment que haguem de refugiar-nos
en altres Buddhes, sobretot si tenim present que no hi ha cap altre lloc on
puguem anar sinó prenem refugi en el nostre Buddha interior." [17]
"Estimat auditori, refugiar-se en un veritable Buddha és prendre
refugi en la nostra natura pròpia." [18]
"Cal acceptar, doncs, la interpretació segons la qual el
coneixement búdic és el del nostre propi esperit i no un coneixement búdic
d'algun Buddha exterior." [19]
"En la vostra natura hi ha un Buddha i aquest és el Buddha real.
Cal buscar el Buddha en la vostra natura pròpia car sinó, on podríem trobar el
Buddha real? No tingueu cap dubte que el Buddha es troba en la vostra pròpia natura;
fora d'ella, res no pot existir." [20]
"Sermó de Goso (Wu-Tsu):
Si em preguntessin a què s'assembla el Zen els diria que és com
aprendre l'art de robar. El fill d'un lladre veia que el seu pare envellia i va
pensar: "si el pare és incapaç de dur a terme la seva professió qui
guanyarà el pa en aquesta família si no m'hi poso jo? Haig d'aprendre l'ofici.
Va comunicar la idea al seu pare i aquest hi va estar d'acord. Una nit el pare
va portar el seu fill a una casa gran, va forçar la tanca i entrà dins la casa;
aleshores, obrint un gran bagul li digué al fill que en tragués els vestits.
Tan bon punt com el fill es va introduir en el bagul el pare va fer caure la
tapa i va tancar el pany. Després d'això sortí al pati i va despertar tota la
família colpejant sorollosament la porta i s'esmunyí pel forat que havien fet a
la tanca. Els habitants de la casa s'excitaren i encengueren espelmes però
varen comprovar que els lladres ja havien fugit. El fill que encara era tancat
dins el bagul no deixava de pensar en el seu cruel pare. Es sentia mortificat
i, aleshores, se li va ocórrer una bona idea. Va fer un soroll que semblava el
xiscle d'una rata. La família digué a la serventa que prengués una espelma i
examinés el bagul. Quan el va obrir, el presoner va sortir ràpidament, apagà
l'espelma d'un buf, va apartar a la serventa i fugí. Els altres el perseguiren.
El fill va advertir que hi havia un pou prop del camí, prengué una gran pedra i
la va tirar a l'aigua. Tots els qui el perseguien s'atansaren al pou per tractar
de trobar el lladre que s'ofegava. Mentrestant, ell ja es trobava a casa del
seu pare queixant-se que s'havia salvat pels pèls. El pare li digué: no
t'ofenguis, fill meu. Digue'm només com t'has pogut escapar. Quan el fill
explicà les seves aventures, el seu pare li digué: Ho has aconseguit, ja has
après l'art!" [21]
"Rinzai: Oh, vosaltres, seguidors de la Veritat: si desitgeu
obtenir una comprensió ortodoxa (del zen), no us deixeu enganyar pels altres.
Si trobeu qualsevol obstacle, ja sigui interior o exterior, enderroqueu-lo. Si
trobeu el Buddha, mateu-lo; si trobeu el Patriarca, mateu-lo; si trobeu
l'Arahat o el pare o el parent, mateu-los a tots ells sense vacil·lar; car
aquest és l'unic mitjà per l'alliberament. No us enredeu amb cap objecte;
estigueu-ne per sobre; passeu i sigueu lliures. Tal com veig els anomenats
seguidors de la Veritat a tot el pais, no n'hi ha cap que vingui a mi lliure i
independent dels objectes. Quan els tracto els derrueixo, vinguin d'allà on
vinguin. Si confien en la força de les seves armes, els trec la vida; si
confien en la seva eloqüència, els faig callar; si confien en l'agudesa dels
seus ulls, els cego. Fins ara, ningú no s'ha presentat a mi totalment sol,
totalment lliure, totalment únic. Tots estan atrapats pels inútils ardits dels
vells mestres. En realitat, no tinc res per a donar-vos; tot el que puc fer és
curar-vos de les malalties i alliberar-vos de l'esclavatge." [22]
"La veritable manera de comprendre els ensenyaments del Dharma és
reformant gradualment el que ja sabeu i penseu, seguint sempre les instruccions
del vostre mestre.
Si fins ara heu pensat que els Buddhes posseeixen característiques
excel·lents, com per exemple Sakyamuni, Amitaba o altres, si creieu que els
Buddhes tenen un halo de llum que els envolta i la virtut de predicar
meravellosament el Dharma en benefici de tots els éssers i, un dia, el vostre
mestre us diu que un gripau o un cuc és Buddha, heu de rebutjar immediatament
les vostres primitives idees. Això no significa que hagueu de buscar
característiques excel.lents en un gripau o en un cuc, coses com un halo de
llum envoltant-los. Si feu això és que encara no heu corregit la vostra ment
discriminativa. El que heu de comprendre és tan sols que el que ara esteu
veient és Buddha. Si rectifiqueu contínuament la vostra ment discriminativa i
el vostre lligam fonamental, seguint les instruccions del vostre mestre,
arribareu a ser naturalment una sola cosa amb la Via." [23]
"Per damunt de tot, no desitgeu convertir-vos en un Buddha; el
vostre únic interès ha de consistir, al ritme que un pensament va seguit d'un
altre pensament, en no lligar-vos a cap d'ells. No heu de nodrir ni la més
lleugera ambició de ser Buddha aquí i ara. Si sorgís un Buddha davant vostre no
penseu en ell com si fos "Il·luminat" o estes "al·lucinat",
com si fos "bo" o "dolent". Apresseu-vos en alliberar-vos
del desig de lligar-vos a ell. Separeu-vos d'ell en un tancar i obrir d'ulls.
No el subjecteu en cap forma. No el volgueu retenir ja que ni mil tanques el
podrien empresonar ni mil metres de corda el podrien lligar. Així doncs,
esforceu-vos de tot cor en desterrar-lo i aniquilar-lo. Ara us aclariré de
manera inequívoca com heu de procedir per a mantenir-vos lliures d'aquest
Buddha. Considereu la llum del Sol! Potser diríeu que és a prop; tanmateix, si
la seguiu de món en món mai no podreu atrapar-la amb les vostres mans.
Aleshores, potser decidireu que es troba molt lluny i heus ací que l'esteu
veient davant dels vostres mateixos ulls. Seguiu-la i s'escaparà,
allunyeu-vos-en i us atenyerà allà on sigueu. No podeu ni posseir-la ni
anihilar-la. Amb aquest exemple podreu entendre el que succeeix amb la
veritable natura de tota cosa i, d'ara endavant, no caldrà que us afligiu ni
que us preocupeu per aquestes coses." [24]
[1] Dhammapada, II, 21
[2] Dhammapada, II, 25, 26
[3] Dhammapada, IV, 57
[4] Dhammapada, VIII, 113
[5] Dhammapada, XI, 154
[6] Dhammapada, XX, 279
[7] Dhammapada, XXVI, 410
[8] Mahamudra, 46, 47
[9] Mahamudra, 69, 70, 71
[10] Rahula, Walpola. L'enseignement du
Bouddha, p.31-32
[11] Rahula, Walpola. L'enseignement du
Bouddha, p.31
[12] Mahathera, Nyanatiloka. La paraula
del Buda, p.65-66
[13] Rahula, Walpola. L'enseignement du
Bouddha, pgs. 35-36
[14] Houa-T'eou. Initiation aux
bouddhismes Tch'an et T'ien-T'ai, p.7
[15] Suzuki, D.T. Introducción al
budismo zen, p.8
[16] Suzuki, D.T. Introducción al
budismo zen, p.124
[17] Huei-Neng. Vida y enseñanza, p.68
[18] Huei-Neng. Vida y enseñanza, p.70
[19] Huei-Neng. Vida y enseñanza, p.80
[20] Huei-Neng. Vida y enseñanza,
p.128-129
[21] Suzuki, D.T. Ensayos sobre budismo
zen, 1a.sèrie, p.342
[22] Suzuki, D.T. Ensayos sobre budismo
zen, p.380
[23] Dogen. Shobogenzo Zuimonki, p.38
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada